Fonda fanxico, facebook Sitemap
El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

Història de Castellar de n'Hug



Una part del topònim de Castellar de n'Hug, el trobem en els segles X-XI, a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, amb el nom de Kastellare. El topònim actual Castellar de n'Hug no és antic. No s'ha acabat d'esbrinar si el nom d'Hug prové del personatge històric Hug de Mataplana o del nom llatí nuce que vol dir corrent, font. Que en aquest cas faria referència a les fonts del Llobregat. Durant el segle IX aquest terme pertanyia al comtat de Cerdanya; no es fins el segle XIII que passarà a formar part del Berguedà.


L'any 1900 Castellar de n'Hug comptava amb 570 habitants censats; el 1920 havia augmentat a 700; segurament aquest augment es deu a la instal.lació de la Fàbrica Asland. Les famílies de Castellar de n'Hug a començaments del s.XX, vivien com la gent d'alta muntanya, havien de sobreviure de les activitats que es poden desenvolupar en aquest territori: ramaderia, i activitats no d'acord a la llei, conegudes com el “contraban”.


Els origens de Castellar de n'Hug, són antics i hom els ha de situar cap el 1659 quan desprès del Tractat dels Pirineus entre Farnaça i la Monarquia hispànica, aquesta perd els territoris de Rosselló, Conflent, Capcir i Vallespir i una part de la Cerdanya. Aquest fet va provocar, que de cop, la frontera fos molt més a prop de Castellar de n'Hug i de la resta de pobles prepirinencs. Aquesta posició estrategica nova té importants implicacions tant en temps de pau, com especialment, en temps de guerra i de postguerra. El contraban amb la duresa de la frontera en temps de guerra, especialment als segles XIX i XX, quan es convertia en refugi i pas de refugiats i escàpols d'una violència tan gran com la guerra.


Castellar de n'Hug en els últims trenta anys, s'ha convertit en un municipi turístic. L'any 1984 quan encara a la comarca del Berguedà no es parlava de turisme ni es confiava en les seves potencialitats, el poble, que havia conservat l'arquitectura popular, amb un gran respecte per l'ús dels materials autòctons( pedra, fusta, teules), va ser qualificat pel Ministeri de Turisme un dels pobles més bells d'Espanya.